Logo Banner Onix C.B.
MURO PUB AUTOBUS 61 – 72 ONIX-ALJOMA
Primera passa donada del difícil camí sense possibilitat errors que ens queda d’ací a final de temporada, sabem que si volem tindre opcions a quedar entre els dos primers equips que tindran dret a l’ascens de categoria la temporada que ve no ens podem permetre cap derrota més i hem d’esperar que Gandia punxe en, al menys, un partit més. Com això no està en les nostres mans, l’única cosa que podem fer és anar partit a partit i guanyar tot el que ens queda d’ací a final de temporada, ja veurem, de moment victòria en la difícil pista del meu poble adoptiu. 
 
Jo no vaig poder jugar contra ells en el primer partit a Onil (aquell que guanyàrem amb un triple d’Alejandro a l’últim segon de la segona pròrroga) així que vaig preguntar als meus companys i tots em deien que el Muro és un bon equip, compensat, amb bons bases, bons alers i un potent joc interior que a Onil ens va fer molt de mal. Així doncs la cosa podia pintar complicada, nosaltres arribàvem al pavelló de Muro amb certs dubtes sobre el nostre joc després del sever correctiu que l’Enguera ens va donar la setmana passada però amb l’equip gairebé complet tan sols amb la baixa de Raúl i amb ganes de reivindicar-nos. 
 
El Muro és un equip amb característiques semblants al nostre, club molt jove però amb jugadors veterans que abans de formar el club han estat jugant o be en la lliga interna d’Alcoi o federats en altres equips però que s’han unit per a fer un bon conjunt. A la seva pista aprofiten les circumstàncies de jugar en pista transversal de reduïdes dimensions per a fer una defensa zonal que van alternant entre 1-3-1, 3-2, o 2-3 segons el moment del partit però que en qualsevol cas fa molt difícil el atacar-los ja que es troben molt replegats a sota de l’anella.  
 
Nosaltres començàrem el partit amb 2 pivots per a buscar els punts febles de la seva defensa zonal 1-3-1 però on vam aconseguir trencar-la va ser amb el llançament exterior que al primer quart va ser perfecte amb un Cooper estel·lar que monopolitzava pràcticament tots els punts del nostre marcador. El Muro per la seva banda procurava atacar-nos amb el seu joc interior mitjançant penetracions dels seus bases i homes exteriors i balons doblats a posicions lliurades a sota de cistella que ens van costar alguns punts fàcils i que van permetre al Muro igualar el marcador després del nostre avantatge inicial.  
 
El Partit va transcórrer molt igualat en els tres primers quarts amb xicotets avantatges de 4-6 punts per part dels dos equips que ràpidament eren neutralitzats per l’oponent fins que a l’últim quart una millor circulació de baló i millor posicionament dels nostres jugadors ens va permetre desajustar la tancada zona del Muro per a aconseguir anar-nos-en en el marcador de forma definitiva. 
 
El Muro és un equip que m’ha agradat, amb bases que li donen seguretat a l’equip en la direcció, amb exteriors amb bona ma i interiors alts i potents que a més a més també son una amenaça des de la línia de 6.25 (tres triples anotats per Álvaro, jugador nº 14). 
I ara les coses que costarà oblidar per que son molt boniques de veure: 
 
- Abans que res, la victòria. Jo tenia molta pressió afegida, Muro és el meu poble adoptiu, la meva parella és d’allí i en poc temps hi estaré vivint, i no em podia permetre perdre i exposar-me a les burles de familiars i amics. Menys mal!. 
- I després fer referència al fantàstic partit dels nostres jugadors exteriors que van estar molt encertats en un partit que era primordial per a trencar la defensa rival, Cooper, Carlos, Doro, Justo (amb un triple de crack!)... 
 
I ara anem a posar una miqueta de música: 
Johnny Cash interpretant “Hurt” de Nine Inch Nails. 
http://www.youtube.com/watch?v=clq01TXQR0s 
Imágenes Relacionadas