Logo Banner Onix C.B.
ONIX ALJOMA 76 – 56 C.B. GENOVÉS
El diumenge es va jugar un dur i interessant partit en front al Genovés, equip que arribava a Onil empatat amb nosaltres i intentant apurar les seves opcions d’ascens a final de temporada. El Genovés venia amb una bona ratxa de victòries que els havia fet escalar posicions en la classificació des que a mitjans de temporada van tindre un una sèrie de mals partits que van coincidir amb la lesió d’Enguix, però una vegada l’equip es va fer a aquesta nova situació va tornar a ser el grup de principis de temporada. 
 
Nosaltres en canvi veníem de perdre en casa del Sueca i de passada deixar-nos gairebé totes les opcions d’ascendir a l’any que ve. Amb un joc i uns ànims una miqueta dubitatius sembla que enguany no hem sigut capaços de trobar-nos a nosaltres mateixos. En qualsevol cas encara estem ací i encara ens falten 3 partits més per a acabar la temporada. 
 
El Genovés va començar el partit molt intens amb una defensa individual centrada sobre tot en pressionar als bases negant també les passades als nostres jugadors interiors i així minimitzar la seva aportació ofensiva. En l’atac buscaven de forma continuada al seu jugador nº 5  (Herencia) per a aprofitar la seva teòrica superioritat física sobre els seus defensors i als jugadors interiors nº 6 (Marcos) i nº 12 (em va agradar molt aquest jove jugador) per a intentar anotar més fàcilment i carregar de faltes als nostres pivots.  
 
Nosaltres també vàrem defendre en individual des del començament del partit aprofitant que, de forma extraordinària, érem 10 jugadors i ens podíem permetre canvis per a refrescar. La nostra consigna en tasques defensives era semblant a la del Genovés, intentar dificultar al màxim la recepció de baló d’Herencia i ajudes dels alers en el moment que aquest o qualsevol altre jugador interior rebia el baló en situacions properes a cistella per a evitar les faltes dels nostres pivots. En Atac vam aconseguir ser una miqueta més dinàmics marcant sistemes que normalment ens donaven bons fruits explotant el bloqueig i continuació i anotant nombrosos 2+1. 
 
Abans d’arribar a les coses boniques voldria fer un incís per si de cas, que agosarat per part meva, els àrbitres que van vindre el diumenge i que ens van anular un tir lliure per que després d’haver entrat a la cistella la xarxa el va escopir de nou cap a fora, llegeixen aquesta crònica: 
 
“Reglas Oficiales de Baloncesto 2010 
Aprobadas por el Comité Central de FIBA. San Juan, Puerto Rico, 17de abril de 2010 
[...] 
Art. 16 Canasta: Cuándo se marca y su valor 
16.1 Definición 
[...] 
16.1.2 Se considera que el balón está dentro del cesto cuando la parte más insignificante del mismo està dentro y por debajo del nivel del aro.” 
Podeu consultar el reglament en aquest enllaç: http://www.feb.es/documentos/archivo/pdf/arbitros/reglasoficialesFIBA2010.pdf  
 
Em sembla molt fort que a aquestes alçades tinguem que explicar-los a aquestos senyors quan és i quan no és bàsquet, però bo, és el que ens ha tocat patir. 
 
I ara sí, les coses boniques: 
 
- Impressionant partit defensiu de Martínez i també de Carlos, que van aconseguir deixar en tan sols deu punts a Herencia gràcies a la seva agressiva defensa d’anticipació. 
- Gran partit ofensiu del Panxi llegint molt be les continuacions després dels bloquejos directes. 
- Dos immensos taps de Carlos i del Panxi que els àrbitres van assenyalar com a falta però que tots vam gaudir com a pur espectacle. 
- Una assistència inversemblant de Cooper, que va aconseguir fer-me arribar el baló pel mig d’una jungla de braços i cames i encara no sap com.   
 
I la cançó d’aquesta setmana: 
Pau Riba “Simfonia nº 3, D’un temps d’uns botons” del segon disc de Dioptria 
http://www.youtube.com/watch?v=8hWydpqaIjQ&feature=related  
Imágenes Relacionadas